logo

                            ​        

Aquitània e Novempopulania

" Los Aquitans...es un pòble absoludament a l’escart,
en rason non solament de sa lenga,
mas tanben de son aparéncia fisica... "

Strabon (Geograf grèc del 1èr s. abans J-C.)

Dins sas memòrias de guèrra, Cesar es lo primièr autor de l’Antiquitat que cita e descriu Aquitània que " s'espandís de Garona als Pirenèus e a la partida de l’ocean que banha Espanha ". Apond que los Aquitans son diferents dels Cèltes " per la lenga, las costumas e las leis ". Mai tard lo geograf grèc Strabon los descriu coma " un pòble absoludament a l’escart, en rason non solament de sa lenga, mas tanben de son aparéncia fisica ". " País de las aigas abondentas ", Aqui-tània es de fach a aquela epòca una entitat etnogeografica que l’unitat es realizada per la lenga aquitanica ereitièra dels parlars pre- e protoistorics.

En 56 abans J-C., lo roman Crassus bat los Aquitans a Sos, puèi a Beegaar dins Lanas. D'unes demest eles se refugisson sus la riba esquèrra d'Ador cap als Pirenèus e mantenon lor lenga e lor cultura que se retròba uèi çò dels Basques.

Sul plan politic, l’esperit rebèla e particularista dels Aquitans (longament descrich per Cesar) inquietarà fòrça l’emperaire August que s’empressarà de los integrar als Cèltes del nòrd en creant una region artificiala : una Aquitània ampla dels Pirenèus a Léger ! Mas lor esperit de resisténcia e d’independéncia es tal qu’obtendràn dins las annadas 70 aprèp J-C, per eles sols, una circonscripcion financièra amb son sèti a Lectora. Quitament, pel recrutament militar, refusan d’èsser confonduts amb los pòbles del nòrd de Garona. A la fin del Sègle III, arrancan una cèrta autonomia al sen d'una Aquitània novèla : la Novempopulania o País dels Nòu Pòbles, inscriches sus un tronc de colomna a Hasparren al País Basc.


 

Novempopulania  (capitala : Elusa / Eusa)
Los Nòu pòbles Capluòc
Aturenses Atura (Aira sus l´Ador )
Auscii Illiberis (Auch)
Bigerionnes Tarbas e St Lezer
Boiates Basàs
Consoranni Saint-Líser
Convenae Lugdunum Convenarum
Elusates Elusa (Eausa)
Lactorates Lactora (Lectora)
Tarbelli Dacz
Peira Asparren

Pèira d’Hasparren: Verus, notable aquitan, foguèt mandat a Roma per obténer l’autonomia de la Novempopulania.

Al sègle VI, d'Aquitano-vascons refugiats dins la nauta valada d’Èbre, butats pels Visigòts de Tolèda, rejonhon lors cosins luenhencs del bacin aquitan, e la Novempopulania se fa alara la Vasconía citada pel cronicaire Fredegari en 602. La fusion entre aquestas doas comunautats balharà naissença al gascon que se distinguirà del lengadocian dins la lenga occitana, en rason de poblaments istorics diferents. Las populacions demoradas cap a las Pirenèus occidentalas constituiràn l’actual Pòble Basc gardian de la lenga e de la cultura dels Aquitans protoistorics.

Aqueles Aquitans s’afirmaràn durant tota l'Edat Mejan Naut fàcia a las incursions dels Francs : se coneis lo famós episòdi de Roncesval ont Carles manhe de retorn d’Iberia vei sa rèira gàrdia talhada en pèças per de guerilleros vascons insurgits. Ducats e reialmes d’Aquitània se succediràn amb de limits movents, concretisant atal la fòrça d’autonomia d'aquestas populacions.
 

Article publicat amb l´amabla autorisacion del Jòrdi Labouysse
Per ne saber mai :

Georges Labouysse
Les WISIGOTHS,
Peuple nomade – Peuple souverain
(1er – VIIIe siècle)

Editions. Loubatières 2005